Informació sobre el propi mitjà: entre el periodisme i la publicitat

Com ja sabeu, quan un mitjà de comunicació estrena una sèrie o un programa, l’informatiu de la cadena sol destinar un espai, normalment ubicat al final, on s’explica en què consisteix el format. Segons el mode com es presenta i el temps destinat, el podem catal·logar de peça periodística o espai publicitari.
Pel que fa els mitjans privats, trobem un exemple molt evident a l’informatiu, de l’edició de les 21.00h, de Telecinco del passat 11 de febrer. Era la nit de l’estrena de Gran Hermano 14 i Pedro Piqueras, com a conductor de l’informatiu, va donar pas a una connexió en directe des del plató, on minuts després tindria lloc el programa. Té pes informatiu aquesta peça? És informació per l’espectador o pel profit del propi mitjà?
Aquesta mateixa qüestió també seria realitzable en el cas dels mitjans públics. El passat 17 de febrer l’informatiu de l’edició de 21.00h de TVE va destinar 33 minuts dels 55 total (el 60% de la durada) a la prèvia de la gala dels premis Goya, que s’emetria poc després en directe per la cadena. Aquesta cerimònia està patrocinada per TVE, i, en conseqüència, la cadena té el dret exclusiu d’emissió en directe. Aquest privilegi permet a la televisió pública nacional realitzar un ampli desplegament informatiu sobre els premis, però és aquest un criteri periodístic prou honest com per convertir el butlletí informatiu en una revista sobre els Goya?
L’informatiu va obrir amb una peça sobre l’arribada d’alguns convidats a l’acte, on es posa especial èmfasis en el fet que TVE ho retransmeti en directe i per primer cop, a través de 7 pantalles simultànies en format multimèdia. El programa va continuar, els 12 primers minuts, amb connexions en directe amb els tres enviats a la catifa vermella (Clara Hosteles, José Fernández, i Carlos del Amor), que van realitzar breus entrevistes en directe a alguns nominats, com en el cas de Blancanieves, amb les declaracions de Pablo Berger i Maribel Verdú.
A més, la direcció va considerar que la informació tenia prou rellevància com per intercalar dos directes de l’arribada de famosos a la cerimònia en els espais dedicats a informació de temàtica internacional i esportiva.
Però no crec que la gran quantitat de peces dedicades a la cobertura de la cerimònia tingui certa correspondència amb el seu pes informatiu. En primer lloc, es tracta d’una prèvia i per tant, és un conjunt de suposicions de com es desenvoluparà la gala, però no hi ha cap fet noticiable. Les declaracions dels entrevistats, incloent la realitzada al ministre de Cultura, José Ignacio Wert, són personals i banals, mentre que les peces repeteixen continuament les nominacions principals i reprodueixen els trailers de les pel·lícules preferides.
Sota el meu punt de vista, l’informatiu de RTVE va intentar ampliar en excés la prèvia de la cerimònia dels Goya, per promocionar-la, però la manca de dades rellevants i de pes informatiu va convertir l’edició en un anunci dels guardons. Considero que podrien haver esmentat la polèmica sobre la gala com un acte públic de protesta d’artistes, en contra de la pujada de l’iva en cultura.
Per a mi, la informació de la prèvia s’hauria d’haver limitat a un breu plató punxat al final de l’informatiu i donar l’endemà els noms dels nominats i algunes anècdotes de la cerimònia, si així es creu convenient. Així s’haurien mostrat més crítics amb el poder polític i més honestos en la difusió d’informació per als ciutadans.